L’Holocaust no és un tema fàcil. Pels de la meva generació la iniciació mediàtica va ser la sèrie del mateix nom de l’any 1978. Amb quinze anys va ser impactant¡ Era un dels episodis de la Història recent pel qual has procurat passar de puntetes, incapaç d’assumir quotes d’horror inabastables. El tema ha estat tractat abans i després des de diferents sensibilitats i mitjans, tan diferents com l’aclamada La llista de Schlinder (1993), o el còmic Maus d’Art Spiegelman (1991), i com a no, per a unes quantes novel·les. Fa poc llegia que el Memorial d’Auschwitz desaconsellava la lectura, a causa d’inexactituds i imprecisions històriques, alguns best-sellers sobre el tema. Precisament l’anhel del protagonista de la novel·la és, entre d’altres, ser el més precís cronista d’aquells fets i erigir-se en guardià de la memòria de la Xoà.
La primera cosa que crida l’atenció d’aquesta obra fascinant és allò que porta al protagonista a convertir-se en testimoni d’aquell horror. En acabar el servei militar a l’exèrcit d’Israel, les seves pretensions són mundanes, com ell mateix reconeix, volia una feina al cos diplomàtic «passant els dies amb indolència refinada». Diverses circumstàncies el condueixen cap a un terreny on veu un nínxol on desenvolupar les seves capacitats de treball, la Xoà, i que el durà a convertir-se en expert i guia. Però, com més s’endinsa en el patiment de les víctimes i els detalls de l’engranatge de la maquinària de destrucció nazis més vulnerable es torna, i això és un problema, sobretot quan la teva missió és fer de guia ‘turístic’. Els grups de visitants israelians passen pels camps en una mena de ritual de tribu que consisteix a honrar als morts mentre entonen càntics embolcallats amb senyeres, per passar pàgina tan bon punt tornen a l’hotel.
La pretensió inicial del protagonista és deixar-se guiar pel coneixement dels fets i les dades, però l’horror no pot ser una cosa asèptica. La seva soledat, la tristor d’aquells escenaris a on constantment veu els fantasmes de les víctimes fa efecte i de mica en mica cau en el pou de l’horror i la incomprensió.
És en definitiva un viatge per una topografia del terror, d’aquell triangle maleït format per Auschwitz, Treblinka i Sobobor, un viatge imprescindible per veure com encara avui dia aquella ferida roman oberta, malgrat els memorials, els llibres d’Història, i el testimoni colpidor dels darrers supervivents
El monstre de la memòria (català) publicado por Club Editor
El monstruo de la memoria (castellano) publicado por Editorial Sigilo
Deja una respuesta