P.D. James: la sobrietat britànica

Escrito por libreríodelaplata el . Posteado en Autores del mundo, Gastronomía

p.d. jamesL’escriptora britànica P.D. James no dóna a la gastronomia el paper cabdal que té en llibres d’altres autors com Manuel Vázquez Montalbán, Andrea Camilleri o Petros Márkaris, que converteixen els àpats en moments transcendentals. Els personatges de P.D. James mengen poc i malament.

Són comptades les ocasions que tenim per descobrir les preferències gastronòmiques dels protagonistes de l’autora britànica. El més cèlebre, el policia i poeta Adam Dalgliesh, va més per feina que els seus homòlegs Carvalho, Montalbano i Kharitos, i no pensa cada dos pàgines en allò que ha menjat o en allò que li ve de gust. Ara bé, potser cada 100 planes, la investigació d’un cas el porta a cites culinàries sòbries però delicioses. És el cas d’aquest fragment de A gust amb la mort:

El dinar va ser agradable. Hi havia espatlla de be farcida, verdura fresca molt ben cuita i un pastís de grosella amb nata. (…) Els serví un cambrer vell, amb uniforme negre i amb una cara com la d’un gripau obsessivament amable, que els portà un Niersteiner excel·lent amb les mans tremoloses però sense deixar-ne caure ni una sola gota.

Un altre bon moment gastronòmicel trobem a El pecat original. Dalgliesh dina al Club Cadàver, un club privat masculí, on tots els seus membres tenen una cosa en comú: el seu interès professional per l’assassinat:

Va arribar el xai, rosat, suculent i tan tendre que podia menjar-se amb cullera. En els minuts de silenci que Ackroyd considerava tribut necessari a un àpat perfectament preparat, Dalgliesh va recordar la seva primera visió d’Innocent House.

I com no podia ser d’una altra manera, l’escriptora, amant de la literatura de Jane Austen, reprodueix amb delit la tan tradicional hora del te. En trobem un exemple a A gust amb la mort:

El te era consistent. Hi havia llesquetes de pa sense crosta sucades amb mantega, un plat de sandvitxos de cogombre, bunyols fets a casa amb crema i melmelada i un pastís de fruita. Li recordà els tes que feien de petit a la rectoria: les visites d’altres clergues i de sagristans amb tasses ben grosses a les mans, asseguts a la saleta tronada però confortable de la seva mare, i ell mateix servint molt educadament els plats.

 Eva Gòdas

(agradecemos a su autora y a la revista Girona Gastronòmica)

Etiquetas:,

"Trackback" Enlace desde tu web.

Deja un comentario