Experiencia de la lectura de “Del color de la leche”

Escrito por libreríodelaplata el . Posteado en Recomiendan los lectores

del color(Manel integra el Club de lectura de los jueves, y hoy envió estas impresiones sobre la lectura del libro de Nell Leyshon, del que hablaremos en la próxima reunión y que con su autorización compartimos)

………..vaig començar a llegir i m`ha estat impossible deixar-lo fins arribar al seu final.

Les sensacions que he tingut durant la seva lectura,han estat sempre barrejades amb el lloc dels fets i el temps passat.
La manera d’escriure de l’escriptora , fa que creguis que qui realment l’escriu es la seva protagonista.
La forma i el fons del que diu la Mary, ens fa pensar en la quantitat de ments que s’hauran perdut des de sempre.
Malgrat aquest fet la lectura del llibre es un cant a l’esperança d’un futur millor!
Els fets mes terribles i incomprensibles,sovint,son coses sense importància si es comparen amb la pèrdua de la llibertat i de la identitat d’una sola persona.
Es poden justificar?.
Es poden entendre, i si es eixís, pots arribar a valorar molt mes, el sacrifici de la protagonista i l’amor que es comença a apuntar pel fill que està esperant.
Perdre la vida per evitar la seva infelicitat.
El caràcter indòmit de la Mary va acompanyat durat tota l’historia, d’una dolçor sense trampes envers de la gent que l’envolta.
Amb un sentiment de “classe “que accepta i defensa sabent que es molt”miserable”, i amb una tendresa ilimitada cap a tots els seus, malgrat totes les pors que aquets li poguin provocar…
Ha estat una experiència agradable i enriquidora poder llegir aquest “PETIT” LLIBRE.
El llibre es tant petit com la vida de la protagonista, però el llibre omple tant, com la manera  de viure i d’entedre la vida que te la Mary.
No tinc després d’haver lleit el llibre, la sensació de bons i dolents, de culpables o innocents…no, res d’aixó. He tingut la sensació d’estar vivint amb ells, amb la familia de la Mary, de fer-los costat i d’estar-ne orgullós, malgrat les seves limitacions de tota mena.
M’he sentit transportat des de el començament a un lloc dur, auster, però a la vegada entranyable i plé de dificultats, d’indeferència…però també plé d’amor. D’un amor trist,estrany i de difícil compresnsió, però d’un amor totalment desinteressat.
Estimar per voluntat propia sense esperar res a canvi.
Gracies Mary, gracies Nell.
Manel de Jesús Palau

Etiquetas:,

"Trackback" Enlace desde tu web.

Deja un comentario